EL PRÒXIM DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE NOVA JORNADA D’ANELLAMENT D’OCELLS A LES MADRIGUERES OBERTA A TOTHOM

L’anellament i el seguiment ornitològic de l’espai constaten la importància de les Madrigueres per als ocells

El passat dia 1 de novembre es va realitzar una jornada d’anellament científic d’aus a la zona humida de Les Madrigueres i el pròxim diumenge dia 13 tornarem a fer un altre però, aquest cop, oberta a tots els públics. Us esperem a tots i totes el pròxim diumenge dia 13 a les 9:00 hores al costat de l’estació de bombeig de Les Madrigueres.

A continuació us fem la crònica de com va anar la sessió del dia 1:

Les Madrigueres del Vendrell ocupen unes 25 ha, compreses entre la riera de la Bisbal, la via del ferrocarril, el camí del Romaní i la platja. Constitueixen el darrer paratge lliure d’urbanitzacions arran de mar a la comarca del Baix Penedès, de fet és un dels darrers llocs del litoral català on encara es poden trobar, oliveres i garrofers. Precisament entre aquestes oliveres i garrofers és on ens ubiquem a l’hora d’anellar.

L’anellament científic consisteix en l’estudi d’aus mitjançant marcatges individuals amb anelles que es col·loquen a les potes dels ocells, i que ens donaran durant tota la vida de l’animal valuosa informació sobre els seus moviments migratoris. A més a més es pren tota una sèrie d’informació de cadascun dels ocells com l‘edat, el sexe, la longitud alar, la longitud de la tercera ploma primària, el pes i tota una sèrie de dades que determinen l’estat i condició física en la qual es troba l’animal, com l’estat del múscul pectoral, el greix i del plomatge.

El dia 1 de Novembre l‘activitat va començar a primera hora del matí i les captures no es van fer esperar, pit-rojos, merles i algun tord van ser els primers a caure a les xarxes. Seguidament van començar més captures amb l‘entrada de tallarols, mosquiters i bitxacs. En total es van capturar 92 ocells de 10 espècies diferents. L‘espècie més anellada va ser el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), amb un total de

31 captures, seguidament del pit-roig (Erithacus rubecula) amb 26 captures, a més de mosquiter comú (Phylloscopus collybita), tord comú (Turdus philomelos), rossinyol bord (Cettia cetti), tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), bitxac (Saxicola torquatus), repicatalons (Emberiza shoeniclus), verdum (Carduelis chloris) i mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).

LES MADRIGUERES ES CONSOLIDA COM UN ESPAI  DE GRAN IMPORTÀNCIA PER ALS OCELLS

Precisament, un dels tallarols de casquet capturats venia anellat des d’Anglaterra (ha recorregut més de 1950 km). Aquesta dada referma la importància de l’espai com a zona de repòs i hivernada per a moltes espècies migradores. Dada que s’afegeix a altres observacions recollides aquest darrer any, després de la creació de les noves llacunes. Així, el dia 24 de maig d’aquest any  es va observar a la zona un exemplar de becplaner (Platalea leucorodia), anellat a Alemanya ,i la llista  d’espècies observades s’amplia amb cites tan interessants com la del flamenc que s’hi va establir i moltes altres espècies que s’han anat observant a l’espai, i especialment a les noves llacunes creades.

UNA NOVA ESPÈCIE NIDIFICANT AL BAIX PENEDÈS: EL CAMES LLARGUES CRIA PER PRIMER COP A LES MADRIGUERES

El Cames llargues (Himantopus himantopus) és un ocell propi dels aiguamolls, freqüent en alguns llocs com el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà, però que al Baix Penedès no se’n tenia constància documentada que hi hagués nidificat  mai. Ni el reconegut ornitòleg penedesenc, Pere Mestre Raventós, que va recórrer els espais litorals i d’aiguamoll del Penedès des dels anys 50-60 fins a finals del  segle passat, l’havia citat mai com a nidificant a la comarca.

Fins aquest 2016, que una parella va establir-se a les noves llacunes de les Madrigueres i hi va criar, naixent quatre polls, que per predació, però, no van arribar a volar.

Així mateix, el corriol camanegre, aquesta primavera, ha aconseguit criar amb èxit a les platges de les Madrigueres, després de molts anys de no fer-ho. El tancament de l’aparcament i el “xiringuito” ha estat clau per a garantir les condicions de tranquil·litat que necessiten aquestes espècies per a nidificar.

Amb totes aquestes dades comencem a tenir indicis clars de la importància d‘aquesta zona per les aus migratòries que seleccionen els espais de repòs, alimentació i hivernada i per a les que l’escullen per a nidificar-hi. Cosa que fa imprescindible continuar preservant, protegint i recuperant aquest espai emblemàtic.

Les desembocadures i la seva gestió a les nostres comarques

Quan arriba la temporada d'estiu els ajuntaments del Baix Penedès preparen les nostres platges per rebre a la gran pedra angular en la qual es sustenta el turisme de masses als nostres municipis costaners: els i les banyistes. Llavors comencen tota una sèrie de rituals; lavabos químics, dutxes i tractors es posen en marxa per demostrar lo net i polit que és el nostre litoral.

Tot i que creiem que es cometen una gran quantitat d'errors en aquests "rituals", on es poleix, es pentina i es perfuma la platja, aquest cop des del Geven volem centrar el focus en un tipus d'actuació molt concret; l'abocament de gran quantitat de sorra a les desembocadures dels torrents i rieres. Es tracta d'una tradició bastant enraigada en els ajuntaments de la nostra comarca i voltants, i és una actuació que no soluciona cap problema en tot cas l'amaga sota la catifa. Creiem que hi ha dues raons principals per les quals els regidors i tècnics tenen un impuls irrefrenable per omplir amb tones de sorra ecosistemes que són l'hàbitat d'infinitat d'espècies de fauna salvatge; una són les males olors i l'altre els famosíssims mosquits. També creiem que aquests abocaments són inútils, un malbaratament dels diners públics, i fins i tot són un agreujant per als problemes que es pretenen solucionar.

Dit això farem una petita anàlisi per argumentar la nostra posició al respecte, i començarem per parlar de les males olors: l'aigua estancada en un ecosistema sa no produeix olors desagradables, es produeixen aquestes olors quan ens trobem un excés de nutrients que provenen de contaminants d'origen antròpic (com per exemple aigües fecals), aquest excés de nutrients crea unes condicions de falta d'oxigen on els bacteris anaeròbics produeixen uns determinats compostos que produeixen aquestes olors. La solució definitiva implica evitar l'abocament de contaminants i en tot cas s'ha d'afavorir l'oxigenació de l'aigua afavorint l'entrada d'aigua neta (del mar, per exemple).

D'altra banda el tema dels mosquits té una solució molt més senzilla i s’ha de tenir en compte que a l’aigua amb una determinada salinitat no proliferen. En qualsevol cas és molt important afavorir la biodiversitat i, per tant, garantir la presència de depredadors (un sol ratpenat pot menjar centenars de mosquits en una nit). També existeix un tractament amb "bacillus" un bacteri que elimina les larves de mosquit. Les dues opcions són valides i complementaries, tot i que hem d'entendre que mai eliminarem el cent per cent de la població, sobretot tenint en compte que un dels principals focus de mosquits són els nostres propis jardins.

Concloent, estem segurs del fet que no té cap mena de sentit gastar diners en abocar sorra per tapar la brutícia de les nostres desembocadures, primer perquè en pocs dies aquesta sorra acabarà al fons del mar (com va passar amb les tempestes del passat divendres), segon perquè no soluciona els problemes només els tapa durant uns dies, tercer perquè no es té cap mena de respecte per la fauna salvatge, que al cap i a la fi és patrimoni de tots i totes, i no es tracta només d'un tema sentimental o d'amor per la natura, es tracta de ser rigorosos a escala tècnica i científica i entendre que la salut dels nostres ecosistemes afecta d'una manera o d'un altre a la salut de la nostra societat (en l'àmbit econòmic i a altres nivells).

Col·labora amb el Geven

Fes-te soci*
Fent-te soci del GEVEN contribuiràs a la millora del medi natural del Baix Penedès. Som una associació sense ànim de lucre i tots els projectes els tirem endavant gràcies a les ajudes de les administracions i dels ciutadans.
A més, fer-se soci té avantatges! Gaudiràs de descomptes en totes les nostres activitats, rebràs totes les noticies del GEVEN via e-mail i podràs assistir a les reunions anuals de socis.
Pots triar entre les següents quotes:

Tipus de quota	Preu	Qui pot accedir-hi
Quota ordinària	30€/any	Qualsevol persona
Quota reduïda	20€/any	Estudiants, jubilats o persones a l’atur, cal enviar document acreditatiu a gevenbpenedes@gmail.com
Quota familiar	50€/any	2 o més membres d’una mateixa família
Soci protector	> 150€/any	Qualsevol persona
Soci d’honor	Exempt	Persona escollida per la junta directiva del GEVEN

Si ja has escollit la teva quota només cal que omplis el següent formulari i ja seràs soci del GEVEN!

*Les quotes no es començaran a cobrar fins setembre del 2016.


Fes-te Teamer
També tens la possibilitat de fer-te del nostre grup de Teaming i donar 1€ al mes al nostre projecte.

Fes una donació puntual
Si ho prefereixes també pots fer una donació puntual de la quantitat que desitgis fent una transferència al nostre número de compte de Triodos: 
IBAN: ES66 1491 0001 2920 9025 1428

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

EL GRUP ECOLOGISTA DEL VENDRELL I BAIX PENEDÈS-GEVEN- ES FELICITA PEL TANCAMENT DEL PÀRQUING DE LES MADRIGUERES.

I pel conjunt d’actuacions que, per fi, comencen a posar en valor aquest espai únic i amb un gran potencial

Des del GEVEN volem donar la nostra opinió sobre la prohibició a l’entrada de vehicles motoritzats al punt de Les Madrigueres que abans s'utilitzava com a "pàrquing" de manera irregular (tenim un Pla especial de protecció que ho prohibeix de manera explícita des de l’any 2006), ja que creiem que és un tema que genera cert conflicte i volem deixar clara la nostra posició i fer entendre les raons per les quals creiem que s'ha de tancar.

En primer lloc, volem que quedi clar que estem parlant d'un espai amb uns valors i potencialitats úniques, que qualsevol municipi conscient dels seus valors protegiria sense dubtar-ho un segon. Tot i així, ens trobem que Les Madrigueres ha sigut un espai caòtic, desendreçat i degradat durant tots aquests anys. Per sort, sembla que ara comencem a veure la llum i la Regidoria de Medi Ambient i l'Ajuntament, s'han posat en marxa, aquest cop sí, per fer les coses bé, començar a endreçar l'espai i potenciar els seus valors amb diferents projectes.

Per tant, considerem que el tancament del "pàrquing" irregular és de les mesures més positives que s'han pres fins ara a Les Madrigueres. No creiem que sigui un greu problema, ni a escala turística, ni a cap nivell, que s'hagi de caminar una mica per arribar a una platja que ocupa només 500 metres d'un litoral que en té quilòmetres. D'altra banda, l'impacte ambiental que suposa un "pàrquing" de 300 o 500 cotxes en mig de l'espai, impossibilita absolutament la recuperació dels valors naturals de la zona.

També volem que quedi clar que entenem perfectament que hi ha d'haver un accés a l'espai, no volem ni estem a favor de "blindar" les Madrigueres, però sí que entenem que aquest ús públic s'ha de conduir donant prioritat als valors naturals i a la seva conservació, tal i com indica també el Pla especial de protecció de l’espai.

Concloent, hem d'escollir entre un espai desendreçat, caòtic, degradat i amb els seus valors completament malmesos o un espai paisatgísticament atractiu on poder gaudir de la natura, on donar una oportunitat a activitats turístiques, o d'altres relacionades amb el coneixement i el gaudi de l’entorn natural, que mai s'han potenciat a la comarca. Clarament escollim la segona opció i donarem suport a qualsevol mesura encaminada en aquest sentit. Unes Madrigueres recuperades són sinònim de qualitat de vida i de turisme de qualitat, un "pàrquing" amb diverses irregularitats és sinònim de degradació i destrucció del poc patrimoni que ens queda.

                                                          

GEVEN

GRUP ECOLOGISTA DEL VENDRELL I BAIX PENEDÈS

El Vendrell, 20 d’abril de 2016